LA REVOLUCIÓ DE 1868 I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)


LA FLACA


Entre el 27 de març de 1869 i el 3 de març de 1876, coincidint amb el Sexenni Democrátic (1868-1874) i l'inici de la Restauració Borbonica (1875-1923), es va publicar a Barcelona, en castellà i amb tirada nacional, La Flaca, una revista satírica de tendència republicana federal, que probablement pren el seu nom per oposició a La Gorda, de tendència carlina, que es publicava en Madrid.

La Flaca va publicar unes excel·lents caricatures a color ridiculitzant la monarquia, el clero, els militars, la república, el carlisme. Per aquesta raó, malgrat la llibertat de premsa existent en el període, la Flaca patí diverses suspensions i per tal de fugir de la censura va haver d'anar canviant de títol: La Carcajada, La Madeja Política, La Madeja.

Pots consultar els exemplars de la Flaca en la Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional de España.

També pots trobar altres caricatures comentades de la Flaca al bloc de l'assignatura.

1. Prim, Serrano i Topete subhasten el tron d'Espanya


En el seu primer número, La Flaca va publicar aquesta caricatura en la que els generals Prim i Serrano i l'almirall Topete, protagonistes del pronunciament conjunt de setembre de 1868 que, amb la victòrica en Alcolea (Còrdova) sobre l'escàs exercit progovernamental, acabarà amb el destronament d'Isabel II, subhasten el tron d'Espanya.

Flaca_1_a_100_Caricaturas_Página_002.jpg

2. El problema d'encontrar un rei segons la visió de La Flaca (juliol de 1869)



caricatura_sexenio.jpg

El Ministre de la Governació en el Govern Provisional, Salustiano Olózaga, busca pretenents al tron d'Espanya rere el destronament d'Isabel II. Entre els interessats trobem a Isabel II i el seu fill, Alfons, els partidaris del qual, molt escassos en aquest moment, van anar creixent de forma notable al llarg del Sexenni, el pretenent carlí (Carles VII) amb la boina roja característica del carlisme, Antonio de Orleans, duc de Montpensier i cunyat d'Isabel II, que havia donat suport a la revolució de 1868 per a poder optar al tron, i un mico defenent la opció portugesa (preferida per molts) representada pel rei consort de Portugal Fernando II.

Front a aquests pretenents (i altres com l'alemà Leopoldo de Hohenzollern, vetat per Napoleó III de França), finalment triomfà la candidatura d'Amadeu de Savoia.

3. Caricatura de les etapes del sexenni en “La madeja”, 14 de març de 1875:


viewer.png

  1. Clareja a Espanya la revolució de "29 de SEPTIEMBRE 1868”. L'almirall Topete enarbora la bandera amb el lema “VIVA ESPAÑA CON HONRA”, flanquejat en la fragata “ZARAGOZA” (des de la qual revoltaria successivament Màlaga, Almeria, Cartagena...) pels generals Prim i Serrano, vencedors en "ALCOLEA".
  2. Arran de la victòria, els sublevats (i signants del pacte d'Ostende) constitueixen el “GOBIERNO PROVISIONAL”,que en 1868 instaurarà la PESSETA (i convocarà les Corts que redactaran la Constitució del 1869).
  3. El caràcter monàrquic de la Constitució obliga i legitima la “REGENCIA" de Serrano, mentre se busca un rei.
  4. Desbancant als altres pretenents, Amadeu de Savoia es fa amb el ceptre de la "MONARQUIA DEMOCRÁTICA” (com assenyala el Art 33 de la Constitució), mentre s'encunyen noves pessetes amb la seua efígie (en la imatge, una mica retallada, no es veu més que una mica de les noves monedes).
  5. L'11 de febrer de 1873 es proclama la "REPÚBLICA ESPAÑOLA". Figueras enarbora la bandera de la “REPÚBLICA FEDERAL”, sobre la inscripció “FEDERAL ALGODONERA 23 d'abril” (no sabem bè la significació del cotó, tot i que pot fer referència a Catalunya, donada la importància de la indústria tèxtil en la regió); Pi i Margall contempla l'escena des de la seua República "PI-ROT'ÉCNICA 11 de juny”; Salmerón, esgrimeix la Filosofia del Kraussisme des de la seua "REPÚBLICA FILOSÓFICA de 18 de juliol"; i finalment, Castelar des del 8 de setembre, i “POR LO FINO”, es contempla, presumint de la seua eloqüència però dirigit ja cap al precipici final.
  6. El 3 de gener de 1874, apareix el General Pavía (com un paó) i els Diputats abandonen el Congrés per les teulades (Pavía havia penetrat amb una companyia de la Guàrdia Civil i altres tropes en el Congrés i havia dissolt les Corts), mentre una figura amb tupè, Sagasta, s'escapoleix.
  7. En l'última escena, al desembre de 1974, el General Martínez Campos (protagonista del pronunciament a Sagunt que posa fi a la 1ª República), apareix restaurant l'escut de la monarquia històrica.


LA FOTOGRAFIA


Durant la segona meitat del segle la tècnica fotogràfica, nascuda oficialment en 1839 amb el daguerrotipus, experimentà una evolució notable. Historiogràficament, esdevé, així, una font històrica (primària i iconogràfica) molt important, ja que aporta una gran quantitat d'informació.

En la següent imatge apareix el Govern Provisional, constituit rere la Revolució de 1868, en una fotografia de Jean Laurent, francés arrelat en Espanya, que és un dels fotògrafs més importants del segle XIX.

Gobierno_Provisional_1869_(J.Laurent).jpg

VIDEOS SOBRE EL SEXENNI DEMOCRÀTIC