LA RESTAURACIÓ (1875-1923)



EL MOVIMENT OBRER

El moviment obrer en Espanya va sorgir en la dècada de 1830 en forma d'associacions de protecció i ajuda mútua (com la Societat de Teixidors, l'Associació d'Impressors o la Unió de Classes) amb unes reivindicacions que hui ens pareixerien molt limitades: reducció de jornada, augments salarials, limitació del treball infantil.

Aquest incipient moviment va experientar un gran impuls durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), quan van penetrar en Espanya les idees revolucionàries de la Internacional (AIT), fundada en Londres en 1864 i de la que es creen seccions en Espanya a partir de 1868: l'ANARQUISME i el MARXISME.

Però serà durant la Restauración quan aquestes ideologies es consoliden en Espanya provocant un allunyament dels treballadors dels partits burgesos.


EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA



gview.png


Aquesta caricatura publicada per la revista satírica La Carcajada, un dels diversos canvis de nom als quals hagúe de recórrer La Flaca per evitar la censura, ha passat a convertir-se en la viva imatge de la corrupció electoral de la Restauració, es a dir, del pucherazo.

I es que en ella es reflecteixen tots els mals que corroïen el sistema electoral sense els que no haguera estat possible garantir el torn pacífic entre els partits dinàstics: falsificació d'actes, compra de vots, submissió dels poders locals (governadors civils provincials i ajuntaments) al govern central, caciquisme, pressió a l'elector, manipulació del cens incloent-hi en ell persones ja mortes...

El fet de que Sagasta, un dels grans líders de la Restauració i principal defensor del sufragi universal fins a la seua aprovacio en 1890 durant el seu govern, encapçale la processó electoral no fa més que enfortir la percepció de que la caricatura per força ha de fer referència a les males pràctiques del bipartidisme.

Tot i això, la imatge, que tan il·lustradora resulta sobre la pràctica del pucherazo, no pot criticar de cap manera la manipulació electoral durant la Restauració (1875-1923), ja que està publicada en 1872, en el regnat d'Amadeu I, tres anys abans que Martinez Campos proclamara, amb el pronunciament a Sagunt, Alfons XII com a rei d'Espanya.

Pots trobar més informació sobre el context en el qual es publica la caricatura en el nostre bloc.

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ


LA SETMANA TRÀGICA



LA CONJUNTURA DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL (1914-1918) I LA CRISI DE 1917






LA DESCOMPOSICIÓ FINAL DE LA RESTAURACIÓ ENTRE 1918 I 1923

LA CONFLICTIVITAT SOCIAL



EL DESASTRE DE ANNUAL