Aquesta és una visió del constitucionalisme espanyol durant el segle XIX.

CONSTITUCIÓ DE 1812


Les Corts es reuniren a Cadis en 1812 en ple conflicte bèl-lic produït per la presència francesa per crear la Constitució Espanyola en 1812. També anomenada “la Pepa” degut a que fou promulgada el dia de Sant Josep. Esta va significar-la liquidació política i jurídica de l’Antic Regim i la definició del primer sistema liberal espanyol, el mes avançat d’Europa en aquells moments i exemple per a altres moltes constitucions europees i americanes.
La constitució contenia una declaració de drets dels ciutadans: llibertat de pensament e impremta, la igualtat dels espanyols davant la llei, el dret de petició, la llibertat civil, el dret de propietat i reconeixement de tots els drets legítims dels individus que componen la nació espanyola.
La sobirania nacional amb un sufragi universal masculí indirecte, l’estructura de l’Estat corresponia a una divisió de poders: legislatiu(Corts), executiu(rei), judicial(tribunals). El parlament era unicameral i la forma de govern era una monarquia limitada i hereditària.
Alguns articles plantejaven la reforma dels impostos i la hisenda, la creació d’un exercit nacional, el servei militant obligatori i la implantació d’un ensenyament primari, públic i obligatori.

Alicia Sirera, Begoña Aracil, Ángela Palazón i Raquel Sanz.(2ºBATX B)



CONSTITUCIÓ DE 1837
Aquesta constitució fou aprovada per els progressistes tot i que és més moderada que la de 1812.
La constitució era breu i deixava espai per a un seguit de discussions que es regularitzarien posteriorment.
Tenia la finalitat de fixar un text extable, que poguera ser acceptat tant per els grups progressistes com per els grups
moderats.Aquesta constitució té els principis bàsics dels progressistes: La sobirania nacional, divisió de poders, i
aconfessionalitat de l'estat.També aquesta constitució recollia alguns element moderats com: Dues cambres,
el congres i el senat.Aquestes dos eren designades per el rei que atorgava amplis poders a la corona.
La desamortització i la supressió del delme van fer que el clero disminuira el seu poder, mentre que
d'altra banda li otorgava un compromís de finançament al alt culte catòlic. També trobem altres lleis incluides
a aquesta constitució com la llei d'impremta i la llei electoral que era el sistema censatari.


Yolanda Molina, Gràcia Perpinya ,Roberto Francés, Vicente Durá.(2ºBATX B)





CONSTITUCIÓ DE 1845

Aquesta nova constitució va ser una reforma dels moderasts de l'antiga constitució del 1837. En aquesta es conservaren els aspectes socials i económics de la constitució anterior però, pel que fa als aspectes polítics es produiren nombrosos canvis: s'amplià el poder de l'executiu (rei) enfront a la disminució dels poders dellegislatiu. A més, els ajuntaments i diputacions van quedar sotmesos al poder del govern central i la milicia nacional fou suprimuida, centralitzant així tots els poders e institucions. Pel que fa a la religió, es donà l'exclusivitat a la católica, per la qual cosa l'estat es declara confesional al catolisisme i el gobern es va comprometre a mantenir el culte i el clero económicament.Per últim cal destacar que s'aproba una llei per la qual el gobern central exercia un gran control sobre la premsa i s'establí un sufragi censatari molt restringit per a afavorir els moderats, creadors d'aquesta nova constitució.



Jose Miguel Conca Alonso, Mª Carmen Hernández Castelló, Maria Galvany Quiles, Alberto Camarasa Samper (2n bat. B) 




CONSTITUCIÓ DE 1869



El mes de setembre del 1868 es va consumar una insurrecció militar, no solament,contra el governs del partit moderat, sinó contra la monarquia d`Isabel II. El moviment, aclamat com a " Revolució Gloriosa", va tenir un gran suport popular arreu del país. Es va produir el nomenament d`un governs provisional en el que es convocaren les cort constituents. Coma consequència d`açò es va crear la Constitució del 69,aprovada l`1 de juny del 1869, la primera democràtica de la historia d`Espanya . Durant el període de la regència (1869-1870) hi va haver una forta conflicitvitat social, que es ca mantenir al llarg del Sexenni. Els camperols, essencialment andalusos i extremenys, demanaven un millor repartiment de la terra, mentre que les revoltes urbanes protestaven contra els consums, quintes i la inflació. De la mateixa manera, el moviment obrer incipient va sofrir un procés de radicalització en la demanda del millorament de les condicions salarials i de treball.

Begoña Aracil,Gràcia Perpinya, Yolanda Molina (2n bat. B)