El curriculum (temari) de la Prova d'Accés a la Universitat en la matèria de Història d'Espanya en la Comunitat Valenciana correspon als nuclis temàtics fixats en el DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana.
No obstant això, donat que el nucli 1 fa referència als processos d'aprenentatge i el 2 té un caràcter introductori, els nuclis objecte d'avaluació són els números 3, 4, 5, 6, 7 i 8, que cronològicament es corresponen amb els segles XIX I XX.

1. Continguts comuns


S’assenyalen en este nucli els continguts que fan referència als processos d’aprenentatge.

2. Les arrels històriques de l’Espanya contemporània


Este nucli té, fonamentalment, un caràcter introductori. Esta consideració haurà de tindre’s en compte tant en el tractament dels continguts com a l’hora de delimitar i precisar el camp d’estudi que es pretén abordar.

3. Crisi de l’Antic Règim


Convé que l’alumnat arribe a comprendre que la legitimació del poder, les instàncies que concreten i ordenen eixe poder són distintes en l’Antic i en el Nou Règim. Per tot això, en este nucli caldrà destacar els principis doctrinals bàsics que conformen la realitat del poder de la monarquia absoluta, i ressaltar l’essencial de l’economia i societat del sistema, el seu afonament i crisi final. La seua anàlisi facilitarà la comprensió de l’abast i significat del procés de ruptura de la revolució liberal.
Els continguts que corresponen a este nucli són:

Crisi de l’Antic Règim:

  • Els problemes econòmics i socials de l’Antic Règim.
  • Les contradiccions de la monarquia absoluta. La crítica dels il·lustrats i l’impacte de la Revolució Francesa. Les corts de Cadis i la
Constitució de 1812.
  • Revolució liberal i la reacció absolutista. El regnat de Ferran VII. L’emancipació de l’Amèrica espanyola.

4. Construcció i consolidació de l’estat liberal


La construcció de l’estat liberal és un procés global de canvi en què sorgix un model de societat que perdura en l’essencial fins als nostres dies. Este procés suposa per una banda un canvi polític en què es configura el marc institucional, administratiu i legal de l’estat liberal, amb unes contradiccions i limitacions que generen noves tensions i nous antagonismes socials i polítics. Per una altra banda suposa un canvi social i desenrotllaments econòmics en un procés amb avanços i retrocessos, amb ritmes diferents, depenent de situacions històriques anteriors. Això implica, per tant, l’anàlisi dels elements que expliquen els problemes sorgits de manera que s’interrelacione la creació i distribució de riquesa i la creació i distribució de poder.

Els continguts d’este nucli, primera aproximació a les claus explicatives de l’Espanya actual, requerixen l’ús constant de la diacronia i la utilització de tots els mecanismes propis de l’anàlisi històrica. Per a comprendre les diferents facetes implícites en el procés complex de transformació, l’anàlisi multifactorial és ací prioritària, així com la relació entre esdeveniments i estructures, i la comprensió dels ritmes històrics. A més, per a facilitar l’estudi d’este procés de canvi serà necessari establir relacions puntuals amb el present, i reflexionar sobre la mateixa concepció de desenrotllament.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

El procés de construcció de l’estat liberal:

*El funcionament del sistema. Corona, parlament i partits polítics durant el regnat d’Isabel II.
*El nou paper de l’educació, l’exèrcit i l’Església.
*Els límits dels canvis. El carlisme i les opcions democràtiques.
*La crisi del moderantisme i l’experiència del Sexenni democràtic. L’Espanya de la Restauració:
*Els fonaments, el funcionament i les contradiccions del sistema polític. La crisi de l’estat.
*Els nacionalismes i el problema de l’ordenació territorial de l’estat.
*El progressiu protagonisme dels militars. Espanya davant de la remodelació colonial: la crisi del 98.

5. Transformacions econòmiques i canvis socials en el segle XIX i primer terç del segle XX


Es tracta de fer una anàlisi amb deteniment dels diversos elements que confluïxen en una conjuntura especialment conflictiva a causa de les tensions i desplaçaments provocats per les peculiaritats del desenrotllament econòmic i pel procés de consolidació de l’estat liberal.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

Transformacions econòmiques:

  • Procés de desamortització i canvis agraris.
  • Las peculiaritats de la incorporació d’Espanya a la revolució industrial.
  • Modernització de les infraestructures: el ferrocarril.

Transformacions socials i culturals:

  • Evolució demogràfica.
  • De la societat estamental a la societat de classes.
  • La formació de la classe obrera.
  • Génesis i desenrotllament del moviment obrer a Espanya.
  • Canvi en les mentalitats.

6. Crisi de l’estat liberal, la Segona República i la Guerra Civil


Això suposa, d’una banda, l’estudi del sistema polític de la Restauració, les seues contradiccions internes i les raons de la seua crisi, amb atenció especial a les diferents manifestacions dels problemes derivats de la modernització que es concreten en situacions crítiques com la de 1909, 1917 o 1921.
D’altra banda, suposa l’estudi de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República com a dos intents diferents de resolució de la crisi de l’Estat, que desemboquen en la Guerra Civil. El dit estudi ha de tindre en compte necessàriament l’anàlisi de la incidència dels factors externs que constituïxen una conjuntura internacional marcada per la fallida dels principis inspiradors del liberalisme econòmic i polític, per la crisi econòmica desencadenada als EUA i per l’ascens de moviments autoritaris i feixistes. Estos factors són indispensables per a una comprensió global del significat profund de l’Espanya d’entreguerres.
Se centrarà l’atenció en l’anàlisi de les mesures de resolució dels problemes de l’estat i de les situacions conflictives que van desencadenar les accions empreses. Des d’esta perspectiva, serà necessari establir les relacions adequades entre les solucions adoptades i els problemes plantejats afavorint per tant la comprensió dels canvis i les permanències. D’altra banda, relacionar correctament les mesures adoptades amb els fets derivats ajudarà l’alumnat a entendre les raons del procés i el seu tràgic final, objectiu prioritari de l’aprenentatge dels continguts d’este nucli.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

Regeneracionisme i revisionisme polític:

  • Intents de modernització del sistema de la Restauració.
  • El problema del Marroc.
  • La Dictadura de Primo de Rivera, intent de solució autoritària a la crisi de l’estat liberal. El desenrotllament de l’oposició al règim i l’afonament de la Monarquia.

La Segona República:

  • La Segona República, intent de solució democràtica. L’articulació d’un nou sistema polític. La Constitució de 1931.
  • Condicionaments, conflictes i etapes de la República. Èxits i decepcions.
  • La cultura espanyola des dels inicis de l’Edat de Plata fins a 1936.

La Guerra Civil:

  • Sublevació militar i Guerra Civil. Dimensió interna i internacional del conflicte. Evolució de les dos zones. Conseqüències de la guerra.

7. La dictadura franquista


A fi d’explicar el sentit global del règim franquista, els continguts d’este nucli atenen, inicialment, a l’anàlisi de com este període reformula els antics problemes i com apareixen uns altres de nous derivats de les modificacions introduïdes en la societat durant la dictadura. Per a entendre el significat d’este període és necessari confrontar les intencions declarades del Règim amb les accions, analitzar constants com el seu caràcter repressiu, i els canvis que tenen lloc en la seua llarga existència, relacionats amb un important creixement econòmic i un profund canvi social.
Este estudi centra també la seua atenció en l’explicació dels comportaments i interessos dels grups socials dominants. Per a això és necessari analitzar els diversos mecanismes de dominació que va utilitzar el règim per a perpetuar-se, de la repressió a la desmobilització política i l’acomodació d’amplis sectors de la població a la situació.
En este sentit, el procés d’institucionalització del règim –en què l’Església va exercir un paper capital– revela els intents d’obtindre un suport popular.
L’explicació de l’existència del règim ha de tindre també en compte la conjuntura exterior que condicionarà certs canvis interns a fi
d’adaptar-se a les pressions i circumstàncies externes, però mantenint el substancial del règim. Per això és important diferenciar les etapes i les conjuntures exteriors que incidixen en l’esdevindre d’este i que afecten tots els àmbits de la societat, des de l’economia fins a la dinàmica
política.
La conjunció de tots estos nivells de l’anàlisi permetrà comprendre la naturalesa del franquisme i explicar la seua longevitat, així com els factors que van desencadenar la seua crisi final i que van condicionar la transició cap a un règim democràtic.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

El franquisme:

  • Immovilisme i adaptació política del règim franquista. Aïllament i alineació internacional.
  • Autarquía i acumulació. Creixement i desequilibris econòmics, canvis i desigualtats socials.
  • Elements de canvi en l’etapa final del franquisme. L’oposició democràtica.

8. L’Espanya actual


Finalment es planteja l’anàlisi del procés recent de transició a un règim democràtic. L’estudi dels factors de la crisi del règim franquista, del context intern i internacional en el qual el canvi succeïx i de la formació i estructura del sistema de partits polítics permetrà comprendre la naturalesa i les condicions en què la transició democràtica es produïx, així com els mateixos límits del canvi.
L’estudi complex d’esta dinàmica haurà de ser abordat des de tots els punts de vista: sociològic, polític, jurídic, econòmic, etc., per a obtindre una visió global del procés històric. Així mateix, els continguts d’este apartat permeten comprendre i reconéixer l’abast i límit de les intencions i accions individuals o de grups particulars en els processos globals de canvi social.
A més, els continguts d’este nucli presenten diferències respecte als anteriors, ja que tracten situacions molt pròximes, amb dificultats en l’anàlisi pròpia de la contemporaneïtat. Les explicacions, més que mai, tindran un caràcter aproximatiu i provisional, evitant dogmatismes i plantejaments emocionals.
Finalment, l’anàlisi dels problemes més recents suposa una reflexió final, que tracta de recollir tot el que s’ha aprés i tornar la mirada al present, però ara amb el coneixement que proporciona l’anàlisi històrica.

Els continguts que corresponen a este nucli són:

El procés de transició a la democràcia:

  • La transició política. La Constitució de l978 i el desplegament
legislatiu. La formació d’un sistema de partits. L’Estat de les Autonomies.