• ESTRUCTURA

característiques generals d'un periode,és a dir, condicions (polítiques, económiques, culturals, socials...) que romanen més o menys estables durant un periode de temps, tenint en compte que dit periode pot abarcar milions d'anys (paleolític), segles (Antic Règim) o anys (franquisme).

  • CONJUNTURA

variacions que experimenta una estructura sense modificar-se substancialment. Per exemple, la crisi económica actual dins d'una economía desenvolupada.

  • ESDEVENIMENT


fet concret que succeix en una conjuntura i estructura concretes.

  • REVOLUCIÓ


canvi profund i brusc que substitueix una estructura per un altra, com la revolució liberal, que va substituir l'Antic Règim per l'Esta liberal. Destacar que una revolució no implica violencia, és a dir, pot ser pacífica o violenta, i a més pot començar des de baix o des de dalt. Per exemple, la revolució francesa s'inicià des de baix i amb violència, mentre que la transició espanyola fou impulsada desde dalt i pacífica. Per acabar, un incís, si l'anomenat canvi que substitueix l'estructura es lent i gradual en parlem d'evolució.

(Sara Bellod, 2n BATX A')

  • AFRANCESAT

  • NACIÓ



En el segle XIX van sorgir dos conceptes antagònics del terme nació: un concepte polític desenvolupat pel liberalisme i un concepte cultural elaborat pel romanticisme.
-Segons el Liberalisme: Conjunt de ciutadans que viuen en el mateix estat i mantenen amb ell un CONTRACTE SOCIAL que s'expressa en la CONSTITUCIÓ, pel qual, la nació delega en l'estat el poder mitjançant uns representants i l'estat garanteix una sèrie de drets.
-Segons el Romanticisme: Conjunt de persones que compartixen la mateixa llengua, tradició, folklore..., és a dir, el mateix "espèrit del poble" i que a més, tenen un sentiment de pertinença nacional.
(Ramón Luna, 2n BAT A)
  • CONSTITUCIÓ


És el text fonamental del liberalisme. Partint d'un principi bàsic com es la igualtat de tots els cuitadans i de la necessitat d'impedir un poder absolut, mitjançant la separació de poders; la constitució és el pacte, o marc jurídic bàsic, entre els ciutadans (Nació) i l' Estat, per
governar-se i conviure.
En aquest conjunt de ciutadans resideix la sobirania, o dret de proveir-se mitjançant el sufragi. Ara bé, la quantitat de drets individuals i col·lectius, la preeminència d'un poder davant un altre i l'amplitud del sufragi; varien segons constitucions (depenent de la ideologia).

  • DESAMORTITZACIÓ


  • PROGRESSISTA


  • MODERAT

  • PRONUNCIAMENT MILITAR


Forma d'alçament militar, típica del segle XIX espanyol, on un sector de l'exercit es pronuncia a favor o en contra d'una opció política determinada, freqüentment amb la intenció de enderrocar un govern. Amb el pronunciament es preten aconseguir que la resta de l'exércit i una part important de la societat donen suport a les idees dels pronunciats, no es tracta d'obtenir directament el poder com succeeix en els colps d'estat.
(M.Carmen Mollà, 2n BATX A)
  • ESTAT ACONFESSIONAL I CONFESSIONAL


ESTAT ACONFESSIONAL

Estat aconfessional o laic és aquell que no s´adhereix a una religió oficial, és a dir, prescendeix de confessions religioses. Per aquest motiu, les funcions de l´estat no estaran relacionades ni influenciades per cap organisme o institució religiosa.

ESTAT CONFESSIONAL

Estat que s´adhereix a una religió específica, és a dir, presenta una confessió religiosa. Per aquest motiu, les funcions de l´estat estan influenciades i a vegades confoses per les de la religió oficial. Que un estat siga confessional no significa que les altres religiosos no puguen se practicades lliurement, bé públicament (tolerància religiosa) o restringides a l´àmbit privat (intolerància religiosa).(Jordi Lozano)
  • SOBIRANIA NACIONAL

Principi bàsic del liberalisme, formulat per Russeau, segons el qual, el poder resideix en la nació, que l'entrega a l'estat mitjançant un contracte social que es recull en la Constitució.
(Joan Martínez)
  • DIVISIÓ DE PODERS

Principi fonamental del liberalisme, formulat per Montesquieu, segons el qual cal dividir el poder per tal que cap persona o institució l'aclapare. Així el poder es divideix en tres: executiu (govern), legislatiu (parlament"a Espanya corts") i judicial (tribunals).

(Iván De La Flor)
  • JUNTES I MILÍCIA NACIONAL


Les deficiències del nou sistema liberal durant el regnat d'Isabel II (l'enorme poder de la corona front a un parlament quasi sense atribucions, el recurs a l'exèrcit mitjançant els pronunciaments i el sufragi censatari) marginaren de la participació política a la major part de la població, cosa que va afavorir l'aparició de dos elements apareguts durant la Guerra de la Independència i reactivats en diferents moments del regnat de Ferran VII

JUNTES

Sorgiren de manera espontània per tot el territori espanyol en moments de crisi o quan l'acció de govern de la monarquia i dels governs moderats no responia a les expectatives del moviment burgés i popular. Junt a la Milícia Nacional van ser l'instrument principal del progressistes i demòcrates per a mobilitzar el poble i forçar un canvi essencial del govern (com va ocórrer en 1835, 1836 i 1840, en que permeteren l'accés al govern dels progressistes , en 1842 en que es van alçar contra el general Espartero (accelerant la seua caiguda) o en 1868 quan aconseguiren acabar amb els governs moderats d'Isabel II).

MILÍCIA NACIONAL

Unitats armades voluntàries al marge de l'exèrcit regular, organitzades per ciutats sota l'autoritat dels ajuntaments. Van ser creades per les Corts de Cadis per a defensar el liberalisme. Els seus comandaments eren elegits per les tropes. Enfortides pels progressistes, i desmantellades pels moderats que creàren en el seu lloc la Guàrdia Civil (1844)

(Begoña Aracil Albero, 2n BATX B)
  • SUFRAGI CENSATARI

Limitava el dret de vot a una minoria que havia d'acreditar un nivell de renda determinat per a poder votar.
Aquesta reforma apareix junts a les reformes de la Constitució del 1837.

(Yolanda Molina Mollá, 2n BATX B)

SUFRAGI CENSATARI
Sistema electoral que limitava el vot als espanyols mascles (homes), majors de 25 anys i que pagàven un mínim de contribució directa. Apareix junt a les reformes de la Constitució del 37. Els moderats volien un sufragi censatari restringit, cosa per la qual augmentaven el nivell de renda exigit per a votar, mentre que els progressistes el volien ampli, baixant dit nivell.
(Begoña Aracil Albero, 2n de BATX B)

  • CAMARILLES

Grups de pressió que tracten d'influir extraoficialment en les decisions del govern. El terme s'aplica especialment als grups de pressió que buscaven el favor de la reina Isabel II, que en el sistema liberal moderat mantenia un gran poder, de forma que s'afirma que la vida política durant aquest periode es feia en la Cort (familia reial y persones próximes al monarca) i no en les Corts (parlament).
En singular, la Camarilla fa referència al grup més ultraconservador i involucionista agrupat al voltant del marit de la reina, Francisco de Asís, i en el qual s'incluou al confesor de la reina, el pare Claret, i la monja Sor Patrocinio, anomenada "la Monja de las Llagas".

  • QUINTA

Sistema de reclutament obligatori consistent en el sorteig d'un jove de cada cinc (per això el nom). Durant el segle XIX, la quinta es converteix en el procediment normalitzat per a reemplaçar anualment els efectius de l'exércit, amb la qual cosa el nombre de quintos depén de les necessitats de l'exèrcit i no de la proporció respecte al total de joves. Les quintes van anar generant una gran oposició en la seua contra, ja que la llei permetia que els "beneficiats" en el sorteig pugueren defugir el servici per mitjà de l'abonament d'una quantitat de diners (redempció a metàl·lic) o pagant un substitut. Això les feia tremendament impopulars, perquè, en la pràctica, només feien el servei militar, especialment en temps de guerra, aquells que no tenien suficients diners per a eludir-lo.





Pots trobar informació relativa a les quintes en la següent entrada del nostre bloc:

http://leonciogazulla2.blogspot.com/2010/02/visio-despanya.html

  • PACTE D'OSTENDE

  • CANTONALISME

Sistema polític que aspira a dividir l'Estat en cantons quasi independents. Es tracta d'un federalisme des de baix que va adquirir una gran influència durant la Primera República espanyola
  • REGIONALISME I NACIONALISME


El regionalisme és una doctrina política segons la qual en el govern d'un estat ha de fer-se atenció especialment a la manera de ser i a les aspiracions de cada regió.
El nacionalisme és una ideología d'un poble que afirmant la seua naturalesa de nació aspira a constituir-se en territori autònom o en un estat independent.

  • LLIURECANVISME I PROTECCIONISME


El lliurecanvisme és una política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.
El proteccionisme és una política econòmica contraria al lliurecanvisme, ja que dificulta (generalment amb la imposició d'aranzels) l'entrada en un país de productes extrangers que fan la competència als productes nacionals
  • REGENERACIONISME

Moviment que aparegué a la crisi de la Restauració, que pretenia millorar la culturització de l'estat, organitzar el sistema polític de manera que es torne a recuperar la confiança en la població, renovar la hisenda per regular el còdig de preus i eliminar el sistema polític del caciquisme; és a dir, pretenia modernitzar el pais. El personatge més representatiu del Regeneracionisme fou Joaquin Costa.
(NAIOMI MATAIX, 2n BATX, A)

  • OLIGARQUIA


Forma de govern en la qual el poder es concentra en mans d'un grup minoritari que pertany a la mateixa classe social, generalment, amb gran poder i influència, que dirigeix i controla una col·lectivitat o institució. Un clar exemple n'és el CACIQUISME.



  • TORN PACÍFIC


Alternança en el govern dels dos partits dinàstics (conservador i liberal). La formació de govern per part de cadascún no depenia del triomf en les eleccions, sinó de la decisió del rei, en funció d'una crisi política o del desgast en el poder del partit governant.

  • "PUCHERAZO" (TUPINADA)

  • TRIENNI BOLTXEVIC

Fenomen produit a Andalusia i a altres zones latifundistes que consistí en revoltes camperoles i sobretot en ocupacions de terres (1918-1921), motivades per la fam de terres, pel deteriorament dels salaris i de les condicions de vida i per l'influx de la Revolució Russa.
(Begoña Aracil Albero, 2n BATX B)

  • SETMANA TRÁGICA


Son els aconteciments desarrollats a Barcelona, entre el 26 de Juliol i el 2 d'Agost de 1909, com a causa de l'embarcament de revoltes cap al Marroc i dels problemes economics i socials d'aquest moment, és a dir, la pujada dels preus dels productes i la no pujada dels salaris crea una inestabilitat que provoca vagues i revoltes per part dels treballadors.

(Alicia Sirera Samper 2ºBATX B)

PISTOLERISME

Mètode emprat en Espanya durant la crisi de la Restauració, que consistia en la contractació de matons a sou per part del patronal per a fer front els sindicalistes i treballadors més actius. Es produeix entre 1916 i 1923.
(Raquel Sanz, 2on Batx B)

DIRECTORI CIVIL

Era un intent d'institucionalitzar i consolidar la dictadura , cosa que va afavorir al augment de l'oposició al règim i la pèrdua de gran part del suport amb el que contaven.
(Yolanda Molina Mollá , 2n BATX, B)

  • CNT

(Confederació Nacional del Treball) Agrupació anarcosindicalista fundada en 1910 que actúa com a mètode de lluïta obrera, d´acció directa en les vagues revolucionàries.Va arrelar fortament en Andalusia i Catalunya.
(Lidia.F.L. 2n Batx,A)


  • UGT


  • FRONT POPULAR

  • NACIONALPATRIOTISME

  • NACIONALCATOLICISME